UN DIA SOBRE GEL

Un dissabte, juntament amb un altre parella del projecte, vam anar a patinar sobre gel. Pels mentorats era la primera vegada que hi anaven i va ser molt sorprenent la rapidesa en aconseguir l’agilitat i l’equilibri dalt dels patins.

Vam caure molts cops i vam riure molt. És molt commovedor quan observes les rialles i la gran estona que van passar la parella de mentorats.

Quan se’ns va acabar l’hora i mitja, lògicament, teníem molta gana de l’esforç i vam anar a fer unes creps per quedar-nos tips. Tot seguit vam agafar el bus i vam tornar cap a Banyoles. 

QUINA!

Amb la tropa del Projecte Rossinyol vam organitzar una quina col·lectiva per passar una tarda tots junts. Ens vam divertir molt i vam  descobrir que en Fabri té molta sort amb els números i la Sara, pel contrari, no en tenia gaire.

Va ser una gran quina a on tothom va aportar el seu granet de sorra perquè funcionés estupendament. A més, tothom es va emportar un detallet a casa seva. 

FIRA ARTESANAL

Un dissabte a on havíem decidir anar a mirar castells ens vam trobar amb una incompatibilitat amb els horaris del bus. Això va fer que, al final, anéssim a la fira artesanal que feien a la Plaça Major. Com que estem a Banyoles i ja se sap que sempre van tard, vam anar a fer un “toc” esperant que comencessin les activitats artesanals.

La fira va ser molt entretinguda i vam poder observar moltes feines i el procés de l’elaboració d'escultures de ferro, de ceràmica, etc.  Després vam anar a fer una volta per Banyoles i, finalment, vam anar en direcció a casa d'en Fabri. 

UN MATÍ AL BOSC

 Avui, hem quedat a les 11 del matí per anar al bosc de Serinyà. L’emoció i les ganes estaven presents però teníem el dubte de si trobaríem bolets perquè, degut al temps d’aquesta setmana, no les teníem totes. Cal dir que la idea d’anar a buscar bolets va ser d’en Fabriccio; en ell li feia molta il·lusió i no hi havia anat mai. La veritat és que jo hi havia anat quan era molt petita i tenia moltes ganes d’anar-hi. La timidesa encara està present però dia a dia ens anem coneixent més.

Per sort , em coneixia el bosc i hem anat allà on creiem que n’hi hauria. La veritat és que hem trobat forces bolets però el dubte de si eren bons o dolents hi era sempre present i, per aquest motiu, sempre observàvem la Guía que teníem i intentàvem identificar-los (quan no s’és expert, ÉS MOLT DÍFICIL!). Quan veiem clar que era un bolet bo, l’agafàvem (en la foto es pot veure en Fabri agafant el primer bolet del matí).

De sobte, darrera uns matolls hem vist moltíssim ROSSINYOLS DE PÍ (jaja sort que en Fabriccio té bona vista, sinó n’ hauríem trobat molt pocs). Ens hem endinsat a l’aventura i hem agafat tots els rossinyols que hem pogut.

Un cop ens hem cansat de caminar i buscar tant, hem vist que portàvem les sabates molt brutes i tot xino xano a casa meva hem arribat per rentar-les. Li he ensenyat els meus dos gossos i la meva tortuga (li ha agradat molt veure una tortuga tan gran).

Quan hem acabat de netejar les sabates, hem tornat cap a Banyoles amb una bossa plena de bolets i amb el record d’un dia molt aventurer. 

                                             Observant la guia.




La bossa de Rossinyols de Pi.