UN MATÍ AL BOSC

 Avui, hem quedat a les 11 del matí per anar al bosc de Serinyà. L’emoció i les ganes estaven presents però teníem el dubte de si trobaríem bolets perquè, degut al temps d’aquesta setmana, no les teníem totes. Cal dir que la idea d’anar a buscar bolets va ser d’en Fabriccio; en ell li feia molta il·lusió i no hi havia anat mai. La veritat és que jo hi havia anat quan era molt petita i tenia moltes ganes d’anar-hi. La timidesa encara està present però dia a dia ens anem coneixent més.

Per sort , em coneixia el bosc i hem anat allà on creiem que n’hi hauria. La veritat és que hem trobat forces bolets però el dubte de si eren bons o dolents hi era sempre present i, per aquest motiu, sempre observàvem la Guía que teníem i intentàvem identificar-los (quan no s’és expert, ÉS MOLT DÍFICIL!). Quan veiem clar que era un bolet bo, l’agafàvem (en la foto es pot veure en Fabri agafant el primer bolet del matí).

De sobte, darrera uns matolls hem vist moltíssim ROSSINYOLS DE PÍ (jaja sort que en Fabriccio té bona vista, sinó n’ hauríem trobat molt pocs). Ens hem endinsat a l’aventura i hem agafat tots els rossinyols que hem pogut.

Un cop ens hem cansat de caminar i buscar tant, hem vist que portàvem les sabates molt brutes i tot xino xano a casa meva hem arribat per rentar-les. Li he ensenyat els meus dos gossos i la meva tortuga (li ha agradat molt veure una tortuga tan gran).

Quan hem acabat de netejar les sabates, hem tornat cap a Banyoles amb una bossa plena de bolets i amb el record d’un dia molt aventurer. 

                                             Observant la guia.




La bossa de Rossinyols de Pi.